D'entrada dir que el format no em va agradar gaire. Va ser un seguit massa llarg de taules rodones, que finalment no ho són, perquè no es deixa temps al debat. Cada ponent fa una llarga disertació i no s'estableix un diàleg entre ells i amb el públic. I, d'altra banda, les ponències van ser massa teòriques en la majoria de casos, i en alguns altres massa complaents. El tema va millorar el segon dia, en què es va entrar més en matèria. El problema no és que les intervencions siguin massa teòriques o en alguns casos pretencioses, sino la dissonància amb una platea plena de tècnics i gestors, no de polítics.
També destacar la gran absència de 2.0 i de mencions a les TIC com a element clau pel futur de la gestió i la proximitat dels serveis. A la primera jornada una sola menció, del Dr. Joan Subirats, i a la segona una menció molt més clara per part de diverses gestores municipals, que ho situaven com una àrea clau i estratègica per la millora dels serveis (en base a un treball d'anàlisi exhaustiva fet juntament amb ESADE). Cal encara fer molta pedagogia sobre el tema, els professionals dels serveis socials no són usuaris intensius de tecnologia i, tot i que ho veuen com una oportunitat, no es va explicar en cap moment com podrien incorporar-se les TIC a la gestió dels serveis, o com podrien les TIC transformar la pròpia naturalesa dels serveis. És clarament una oportunitat de futur ajudar als serveis socials a incorporar la tecnologia al seu treball diari.
Però dit això, es van dir moltes coses interessants, i alguns dels temes que vaig anotar en les ponències que vaig poder assistir són:
- Fernando Fantova , viceconseller d'Assumptes Socials del País Basc, va ser molt clar en què els serveis socials han de deixar d'atendre la globalitat com a recurs d'emergència (educació, salut i pensions no ho fan, són especialistes), i per això va esforçar-se en mirar de definir quien era l'objectiu dels serveis socials: la promoció de l'autonomia personal i la integració de les persones a l'entorn. Alhora, demanava defugir l'etiqueta de servei "gastador" de pressupost i la creació d'un sistema més racional i comunitari.
- Grans frases del Professor Anton Costas: "estamos mal, pero vamos bien", "el sistema capitalista és maníaco-depresivo". Un crack de l'economia pedagògica.
- Rèplica d'en Joan Majó: "no estem anant malament, però no sabem cap a on". Brillant.
- El showman Toni Puig va estar com sempre a l'alçada, provocador i alhora dient les coses com són: el que importa és el valor que es genera, i les Administracions no només han de ser capaces de saber cap a on anem sino que també ho han de saber explicar, en una llarga conversa amb la ciutadania. I als serveis socials els va donar una recepta, "poseu-vos sexis" per parlar i atendre al ciutadà.
- A la taula del món local, molt precis el diagnòstic de la situació dels serveis i bones propostes de futur. Es va posar de manifest la manca de protocols als serveis, la poca transferència de coneixement i el nul impacte del R+D+i. En general es parlava d'un potencial relacional poc aprofitat i d'uns sistemes d'informació febles, per tant tenim una gran fortalesa i una gran oportunitat que combinen bé. Quant al futur, es van mencionar les àrees clau en les què calia prendre decisions estratègiques: model de gestió gerencial, sistemes d'informació i sostenibilitat dels serveis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada