14 de febrer de 2011

Com es construeixen parteneriats socials sòlids

Fa uns dies vaig poder assistir a la Jornada Anual de l'Institut d'Innovació Social d'ESADE, en què es va parlar de com construir relacions profitoses i de confiança entre empreses i ONG's, el que es coneix com a 'partnerships', o 'parteneriats' en versió spanglish.

Va ser una jornada molt interessant, els ponents van ser de qualitat i es van posar sobre la taula les diferents sensibilitats i objectius que tenen empreses i entitats sense afany de lucre, i quines són les claus perquè, malgrat les diferents visions i actituds de cada part, es puguin tirar endavant projectes socials que millorin el món.

D'entrada, un comentari de "l'ecosistema" que em vaig trobar: molta gent jove i majoria de dones. Queda clar que els projectes responsables en els camps socials, mediambientals i de cooperació tenen futur!!!!

Algunes de les idees interessants que vaig apuntar:

-Els diners és la única forma estandaritzada que s'ha trobat per avaluar qualsevol cosa, i aquesta idea és important per mesurar la rendibilitat de qualsevol iniciativa social. Qui ho va dir va ser Ernst Ligteringen, director executiu de la Global Reporting Initiative (GRI),que promou un marc comptable general que serveixi per avaluar la sostenibilitat empresarial.

-Thomas Lingard, director de RRII Globals de Unilever, va dona una lliçó de pragmatisme, i va apuntar les claus de l'èxit abans de començar un procés de col.laboració entre entitats, contraposant-lo amb els comportaments reals que han de tenir les dues parts:

Visió comuna, que vol dir "ser honest en els plantejaments, no voler guanyar tu i perjudicar a l'altre".
Valors, que vol dir "ser respectuós amb els de l'altre".
Paraules, que vol dir "dir les coses clares i clarificar conceptes abans de fer res, posar-se d'acord en el què volen dir les paraules que s'empren en el projecte".
Comunicació, que vol dir "saber escoltar i tenir habilitats de feedback".
Temps, que vol dir "ser realista amb les expectatives".

Sembla obvi aplicar-ho, però massa sovint els powerpoints estan plens de paraules boniques i en canvi la voluntat real de les parts participants d'un projecte són ben diferents al que s'escriu.

- A la Taula que vaig assistir, sobre "Elements bàsics de gestió de partneriats", interessants aportacions d'Abertis i Vodafone, destacant que la RSE de l'empresa s'ha d'enfocar a projectes rellevants i sòlids, i que alhora es gestionin amb transparència i generositat per totes les parts. En aquesta sessió, l'experta Leda Stott va apuntar alguns temes molt importants, com per exemple que els parteneriats han de servir per fer coses que no es trobin al mercat (això m'encaixa amb Benestic) i que sempre sempre s'ha de buscar el win-win per arribar a bon port (això encara m'encaixa més!). Va remarcar també l'aspecte 'vivencial', haver viscut situacions en què cal intervenció social o mediambiental dóna un discurs molt diferent sobre les coses, i això cal tenir-ho en compte quan es té a davant a empreses que no han tingut aquesta experiència. Per últim, i no menys sorprenent, va deixar ben clar que els partneriats han de ser temporals, han de tenir un horitzó en el temps en el què s'hagin complert els objectius. Si se segueix, hi ha un risc d'institucionalització, o una oportunitat segons com es miri.

Aquí hi ha el resum de tota la jornada i accés als videos de totes les ponències.