4 d’octubre de 2011

El Celler dels Joglars, alta cuina de Km0 al Pallars

De vegades passa, i quan passa és un plaer indescriptible. Trobar un oasi de gastronomia d'altíssim nivell al mig del Pirineu, a Montardit de Baix, a tocar de Sort, al Pallars Sobirà, és com un miracle. Un miracle fet realitat per en Joan Luque, un gran cuiner i millor persona, que ens va atendre com a reis al seu restaurant Km 0 i Slow FoodEl Celler dels Joglars.


La celebració que hi vam anar a fer mereixia tastar vàries menges de la seva extensa carta i acompanyar-ho d'uns quants vins de la terra, d'agricultura ecològica. En Joan mira de complir al màxim amb l'objectiu del menjar de proximitat, dels aliments de menys de 100km a la rodona, que no contribueixen a l'escalfament global per culpa d'un excés d'emissions de CO2 pel tranport. I ho aconsegueix produint els seus propis vegetals d'hort, explorant les diferents varietats micològiques de la zona i tractant amb els ramaders i els carnissers més curosos amb la qualitat i el tractament del producte. En surten uns plats senzills i que busquen sobretot l'essència original del sabor del producte.


La carta del restaurant és extensa, i són molts els plats que vam poder tastar, en un menú que ens va dissenyar especialment en Joan, i en destaco uns quants especialment saborosos: el carpaccio de cèrvol amb fruits secs i codonyat, una carn fina que no semblava de caça; la crema de ceps amb profiterols de foie, amb un sabor intens de bosc i de terra; el filet de vedella reposada amb múrgoles i cassis, una carn melosa acompanyada d'una salseta concentrada de bolet (i sobretot sense crema de llet!); el dau de bacallà amb el pil pil de festucs i els tallarins de sèpia, genials; i les postres, amb el mojito de cullera, una combinació de granissat i gelatina amb menta al gust, i després amb el festival de xocolates de diferents textures.

La carta de vins és ben triada, amb una aposta clara pels Costers de Segre i per petits cellers ecològics de diverses D.O. catalanes. Bravo! Ben aconsellats en tot moment, vam poder maridar de forma adequada cada plat i ens va fer descobrir el blanc i el negre de Ónra, de Cellers La Gravera. L'Ónra blanc, una combinació de Sauvignon Blanc, Garnatxa Blanca i Chenin, floral i complexe, amb un color ben pàl.lid; i L'Ónra negre, que barreja Garnatxa, Merlot i Cabernet, un vi persistent en boca. I no només ens va sorprendre amb els vins, sino que ens va sorprendre en els postres amb un Dolç de Mataró que és ben difícil de trobar al mercat i amb una varietat impressionat de ginebres i tòniques per acabar l'àpat amb uns quants combinats de luxe: 209 amb Original, Mombassa amb Fever Tree, Citadelle amb Schweppes Heritage, Tanqueray 10 amb Fever Tree, Martin Miller amb Heritage,... un tast improvisat de gintònics en el qual vam tenir dificultats per triar quin era el millor. I no ho vam aconseguir, ho vam gaudir!

El projecte dels propietaris va més enllà i gestionen també un hotelet rural en el mateix casalot restaurat, L'alcova, que no vam tastar, ens queda pendent per quan hi tornem. No tinc dubte que amb els mateixos estandards de tracte i qualitat, és a dir, excel.lents. Perquè això és el millor, per sobre de tot: la calidesa i la proximitat d'en Joan, que et fa viure un àpat com una experiència dels sentits i un acostament a l'autenticitat dels productes gastronòmics de la terra. Llarga vida als exploradors del sabor genuí dels aliments!!!

29 d’agost de 2011

En autocaravana per Itàlia

Aquest estiu hem provat una nova manera de viatjar, l'autocaravana, i ha estat una gran experiència. I quan ho he explicat a amics i coneguts, molts han mostrat interès en saber detalls, perquè és un tipus de viatge que atrau: el fet de poder fer ruta i alhora tenir la certesa de poder parar i dormir en qualsevol indret, i de poder cuinar i viure l'entorn amb llibertat.

Hem recorregut el nord-est d'Itàlia, des de Bergamo, passant per Venècia, els Dolomites i el Llac de Garda. Apunto aquí algunes de les idees i conclusions del viatge:

- L'opció Fly & Drive és un gran encert. Agafar un low cost fins a Bergamo i allà llogar l'autocaravana és ple d'avantatges (sempre i quan el vol no es compliqui i acceptant que no serà un vol còmode...). Vam llogar-la a Camper Valtesse, una petita botiga d'un suburbi de Bergamo que, gràcies a la màgia d'internet i a una pàgina optimitzada i multiidioma, surt la primera al google (un exemple de que qualsevol negoci pot vendre a tot el món). El preu del dia de lloguer és la meitat del preu de lloguer de la mateixa autocaravana a Barcelona! (escandalós). I l'estalvi addicional que tens és que guanyes un dia, el que trigues com a mínim de viatge fins a a la Llombardia i el Véneto. No cal dir que guanyes encara més si et planteges el mateix per recórrer CentreEuropa o Escandinavia.

- Val la pena reservar tot de complements en el lloguer, com ara taula i cadires de camping, tendal, falques, la roba de llit i les tovalloles, etc. I també el gps, en algun moment ens hagués anat bé i no el teniem.

- És també absolutament recomanable mirar algun model d'autocaravana que disposi d'aire condicionat a la cabina a part de la zona de conducció. En ruta, a l'estiu, la temperatura a la cabina és alta i el viatge es fa molt més pesat.

- Italia, almenys al Nord, i em fa l'efecte que tota Europa, està molt ben preparada per aquest tipus de turisme. Hi ha moltes zones d'aturada per autocaravanes, amb serveis addicionals apart de l'aigua i la corrent. També en els campings estan preparats. Molt recomanable baixar-se abans alguna guia de les múltiples webs d'autocaravaning que es poden trobar (a Itàlia per exemple aquesta o aquesta altra), o si tens ipad o algun altre tipus de tablet, comprar la guia d'àrees a zinio.

- Per internet vam trobar tot tipus de llocs per fer-hi nit, amb serveis addicionals i a preus molt bons. Per exemple, l'AgroCamping Al Bateo, a Punta Sabbioni, vora Venècia, des d'on accediem amb el Vaporetto en 30 minuts a Piazza San Marco. Un petit espai superfamiliar i ben ajardinat, amb una botiga de productes de l'hort de la casa ben saborosos. Alternativament, tota aquella zona està plena de campings, tipus Castelldefels. I al llac de Garda, a la vila de Tórbole, quasi a tocar de l'aigua, Area Transit, exclussivament per autocaravanes i ben cuidada. Més amunt, al sud Tirol, vam estar al camping Lago di Dobbiaco, més típic camping amb tot tipus de tendes, roulettes i motorhomes. I sino, vam estar a un parking per autocaravanes a Cortina d'Ampezzo per 12€/24h, enmig de la muntanya. I en vam veure un altre de ben preciós vora el Llac de Misurina, punt de partida d'excursions pels espectaculars Alps Dolomítics. La llibertat de poder combinar nits a la vora de la carretera amb altres nits o varis dies en una espai més còmode amb dutxes i super (i àrees d'aigües grises i negres, per suposat) fa que viatjar en autocaravana sigui una experiència ben interessant.

I fora pors! Conduir un trasto de 7,5m és ben fàcil. Està clar que per visitar ciutats no és el millor mitjà, més viat és poc recomanable, però és ideal per la muntanya i l'interior, i per viure la natura en primer pla.

30 de maig de 2011

Quina temporada més bèstia!

Si a l'agost del 2010 ens haguessin dit....:

- que els tres títols importants de la temporada en els haurem de jugar en 20 dies contra el Madrid del Mourinho i dels 500 kilos en fitxatges.
- que el Xavi estarà lesionat 2 mesos al principi de temporada
- que el primer partit de Lliga a casa el perdrem contra l'Hércules, recent ascendit, degut al cansament pel Mundial guanyat per La Roja.
- que el Puyol estarà lesionat els darrers 4 mesos de la temporada
- que veurem jugar el Busquets i el Mascherano de parella de centrals. És més, el Mascherano salvarà una pilota al darrer minut com a últim defensa per evitar caure eliminats a la Champions.
- que el Cristiano farà... 40 gols!!! a la Lliga i serà pichichi
- que per guanyar la Lliga un altre cop haurem de fer més de 90 punts
- que el Guardiola tindrà una hèrnia discal
- que el defensa més en forma no serà ni el Puyol ni el Piqué ni l'Alves, sino que serà l'Abidal, però que al març l'hauran d'operar de càncer de fetge i se'n sortirà; és més, jugarà els 90 minuts del darrer partit de la temporada!
- que acusaran a l'equip de dopatge des dels mitjans madrilenys, i que potser per això el Barça és l'equip d'Europa a qui li faran més controls antidoping sorpresa.
- que des de l'equip amb més faltes i amb més targetes de la Champions s'acusarà als jugadors de fer comèdia al camp per enganyar els àrbitres, i se'ns denunciarà per això a la UEFA.
- però que, malgrat tot, guanyaríem 5 a 0 al Madrid. (anda ya!)

Si això ens haguessin dit a l'agost del 2010, no ens ho haguéssim cregut, i si ens haguessin dit que segur que tot això passaria, hauriem signat que el Barça sobrevisqués i fes un paper digne a la temporada que tot just començava...

Doncs no, la temporada ha acabat d'una altra manera ben diferent. Hem fet el millor futbol que s'ha vist mai i hem guanyat la Lliga i la Champions.

Gràcies equip!


30 d’abril de 2011

Redescobrint Antònia Font

Primera nit dels Antònia Font al Casino de l'Aliança del Poblenou per a presentar el seu nou disc Lamperetes. Un concert genial, fantàstic, amb molt bon ambient, en un teatre petit i atapeït de gent que s'esgargamellava cantant els temes d'aquesta banda de Ses Illes que ja acumula un munt "d'himnes" en la seva àmplia discografia.

Després de presentar fil per randa tots els temes del seu nou disc, ben ordenats i ben interpretats, han fet un repàs molt generós per tot de cançons meravelloses, dolces o rockeres, que havia anat sentit poc en el passat, però que ha estat tot un plaer recuperar. Un crack aquest Joan Miquel Oliver, ànima musical del grup, complementat per la veurra de'n Pau Debon. I el nou disc promet també molts temes d'aquells que no s'obliden, en especial "Calgary 88", una divertida història d'amor olímpic. Un dels grans grups actuals del rock català, a gaudir-lo per molts anys!

3 d’abril de 2011

Comença la segona temporada d'"Hort Urbà"

La primera temporada ens ha deixat imatges impactants com les que es veuen més avall. La DO Eixample ha produït enciams, bledes, col-i-flors, bròquils, i també tomàquets d'hivern!

Així va començar la temporada al setembre....
...així es va posar d'interessant al novembre...













...i a partir del gener la collita!!!





Espinacs, porros, cebes i pastanagues han costat de tirar endavant, potser és que estava tot massa apretat.

La segona temporada que tot just comença promet noves delícies: carbassons, pebrots, albergínies, tomàquets de pera, cherry i montserrat, enciams diversos,..... nyam nyam!!!

11 de març de 2011

Notes del II Forum de Serveis Socials

Molta densitat de temes i idees en el II Fòrum de Serveis Socials organitzat per la Diputació de Barcelona.

D'entrada dir que el format no em va agradar gaire. Va ser un seguit massa llarg de taules rodones, que finalment no ho són, perquè no es deixa temps al debat. Cada ponent fa una llarga disertació i no s'estableix un diàleg entre ells i amb el públic. I, d'altra banda, les ponències van ser massa teòriques en la majoria de casos, i en alguns altres massa complaents. El tema va millorar el segon dia, en què es va entrar més en matèria. El problema no és que les intervencions siguin massa teòriques o en alguns casos pretencioses, sino la dissonància amb una platea plena de tècnics i gestors, no de polítics.

També destacar la gran absència de 2.0 i de mencions a les TIC com a element clau pel futur de la gestió i la proximitat dels serveis. A la primera jornada una sola menció, del Dr. Joan Subirats, i a la segona una menció molt més clara per part de diverses gestores municipals, que ho situaven com una àrea clau i estratègica per la millora dels serveis (en base a un treball d'anàlisi exhaustiva fet juntament amb ESADE). Cal encara fer molta pedagogia sobre el tema, els professionals dels serveis socials no són usuaris intensius de tecnologia i, tot i que ho veuen com una oportunitat, no es va explicar en cap moment com podrien incorporar-se les TIC a la gestió dels serveis, o com podrien les TIC transformar la pròpia naturalesa dels serveis. És clarament una oportunitat de futur ajudar als serveis socials a incorporar la tecnologia al seu treball diari.

Però dit això, es van dir moltes coses interessants, i alguns dels temes que vaig anotar en les ponències que vaig poder assistir són:
- Fernando Fantova , viceconseller d'Assumptes Socials del País Basc, va ser molt clar en què els serveis socials han de deixar d'atendre la globalitat com a recurs d'emergència (educació, salut i pensions no ho fan, són especialistes), i per això va esforçar-se en mirar de definir quien era l'objectiu dels serveis socials: la promoció de l'autonomia personal i la integració de les persones a l'entorn. Alhora, demanava defugir l'etiqueta de servei "gastador" de pressupost i la creació d'un sistema més racional i comunitari.
- Grans frases del Professor Anton Costas: "estamos mal, pero vamos bien", "el sistema capitalista és maníaco-depresivo". Un crack de l'economia pedagògica.
- Rèplica d'en Joan Majó: "no estem anant malament, però no sabem cap a on". Brillant.
- El showman Toni Puig va estar com sempre a l'alçada, provocador i alhora dient les coses com són: el que importa és el valor que es genera, i les Administracions no només han de ser capaces de saber cap a on anem sino que també ho han de saber explicar, en una llarga conversa amb la ciutadania. I als serveis socials els va donar una recepta, "poseu-vos sexis" per parlar i atendre al ciutadà.
- A la taula del món local, molt precis el diagnòstic de la situació dels serveis i bones propostes de futur. Es va posar de manifest la manca de protocols als serveis, la poca transferència de coneixement i el nul impacte del R+D+i. En general es parlava d'un potencial relacional poc aprofitat i d'uns sistemes d'informació febles, per tant tenim una gran fortalesa i una gran oportunitat que combinen bé. Quant al futur, es van mencionar les àrees clau en les què calia prendre decisions estratègiques: model de gestió gerencial, sistemes d'informació i sostenibilitat dels serveis.

14 de febrer de 2011

Com es construeixen parteneriats socials sòlids

Fa uns dies vaig poder assistir a la Jornada Anual de l'Institut d'Innovació Social d'ESADE, en què es va parlar de com construir relacions profitoses i de confiança entre empreses i ONG's, el que es coneix com a 'partnerships', o 'parteneriats' en versió spanglish.

Va ser una jornada molt interessant, els ponents van ser de qualitat i es van posar sobre la taula les diferents sensibilitats i objectius que tenen empreses i entitats sense afany de lucre, i quines són les claus perquè, malgrat les diferents visions i actituds de cada part, es puguin tirar endavant projectes socials que millorin el món.

D'entrada, un comentari de "l'ecosistema" que em vaig trobar: molta gent jove i majoria de dones. Queda clar que els projectes responsables en els camps socials, mediambientals i de cooperació tenen futur!!!!

Algunes de les idees interessants que vaig apuntar:

-Els diners és la única forma estandaritzada que s'ha trobat per avaluar qualsevol cosa, i aquesta idea és important per mesurar la rendibilitat de qualsevol iniciativa social. Qui ho va dir va ser Ernst Ligteringen, director executiu de la Global Reporting Initiative (GRI),que promou un marc comptable general que serveixi per avaluar la sostenibilitat empresarial.

-Thomas Lingard, director de RRII Globals de Unilever, va dona una lliçó de pragmatisme, i va apuntar les claus de l'èxit abans de començar un procés de col.laboració entre entitats, contraposant-lo amb els comportaments reals que han de tenir les dues parts:

Visió comuna, que vol dir "ser honest en els plantejaments, no voler guanyar tu i perjudicar a l'altre".
Valors, que vol dir "ser respectuós amb els de l'altre".
Paraules, que vol dir "dir les coses clares i clarificar conceptes abans de fer res, posar-se d'acord en el què volen dir les paraules que s'empren en el projecte".
Comunicació, que vol dir "saber escoltar i tenir habilitats de feedback".
Temps, que vol dir "ser realista amb les expectatives".

Sembla obvi aplicar-ho, però massa sovint els powerpoints estan plens de paraules boniques i en canvi la voluntat real de les parts participants d'un projecte són ben diferents al que s'escriu.

- A la Taula que vaig assistir, sobre "Elements bàsics de gestió de partneriats", interessants aportacions d'Abertis i Vodafone, destacant que la RSE de l'empresa s'ha d'enfocar a projectes rellevants i sòlids, i que alhora es gestionin amb transparència i generositat per totes les parts. En aquesta sessió, l'experta Leda Stott va apuntar alguns temes molt importants, com per exemple que els parteneriats han de servir per fer coses que no es trobin al mercat (això m'encaixa amb Benestic) i que sempre sempre s'ha de buscar el win-win per arribar a bon port (això encara m'encaixa més!). Va remarcar també l'aspecte 'vivencial', haver viscut situacions en què cal intervenció social o mediambiental dóna un discurs molt diferent sobre les coses, i això cal tenir-ho en compte quan es té a davant a empreses que no han tingut aquesta experiència. Per últim, i no menys sorprenent, va deixar ben clar que els partneriats han de ser temporals, han de tenir un horitzó en el temps en el què s'hagin complert els objectius. Si se segueix, hi ha un risc d'institucionalització, o una oportunitat segons com es miri.

Aquí hi ha el resum de tota la jornada i accés als videos de totes les ponències.