9 d’octubre de 2010

Carmen i olé!

Fantàstica representació de Carmen de Bizet al Liceu i que vaig poder gaudir fa uns dies. Aquesta obra és tot un clàssic, amb tonades conegudíssimes per tothom, i la crítica ha destacat l'èxit del muntatge entre el públic, malgrat que quan es parla de Calixto Bieito com a director d'escena sempre s'esta més pendent de si han hagut més xiulets o aplaudiments al final.

Aquesta Carmen està genialment ambientada als temps moderns i demostra que les grans històries i arguments literaris són intemporals. Ha estat una funció plena de força i de passió en la interpretació, i no apta per primmirats dels temes de pàtria, espanyolitat i toreig. La ambientació a un quarter militar de Ceuta a finals dels franquisme és un escenari ideal per parlar de temes que són actuals. En aquest cas, Bieto ens posa davant dels morros el drama de la violència de gènere, els excessos del poder corrupte i la cara més rància del patriotisme. Tots aquests temes són malauradament notícia cada dia a l'actualitat i portada dels diaris. I per això aquesta representació és tan potent i emocional, perquè ens fa veure allò que no ens agrada de la societat actual, i per això també alguns espectadors massa romàntics amb el gènere operístic s'escandalitzen. Els cantants han estat molt actorals i crec que això és la clau de que l'espectacle entri per l'estòmac, a part de per l'oïda. Molt bé tant Roberto Alagna en el paper de Don José com Béatrice Uria-Mozon en el paper de Carmen, i menció especial pel treball del Cor, que ha de fer tot tipus de papers interpretatius (militars, fans del toreig, contrabandistes,....) i en les ambientacions més diverses.

Ja em va encantar la versió del Don Giovanni de Bieito fa un parell d'anys i aquesta versió de Carmen m'ha entusiasmat. Tot un encert del Liceu per obrir temporada.