23 de març de 2012

26 de febrer de 2012

Nit de Manel al Coliseum

Segon concert que he pogut gaudir de Manel. Extraordinari! Els vaig veure fa dos anys al Palau i crec que han crescut molt com a grup. En aquella ocasió, amb un sol disc i una legió de fans, el concert va ser més festiu. Ara, que acaben una exitosa gira de presentació del segon disc, es presenten amb solidesa i arranjaments molt treballats. En el cas dels concerts al Coliseum, amb el suport d'una secció de vents i una de cordes, vuit instruments més sumats al quartet original, que donaven un cos molt més sòlid a la proposta musical.

Públic molt més madur que el que vaig veure fa dos anys, públic més moderat i que demostra que els Manel han estat capaços de fer arribar la seva peculiar poesia quotidiana a molta més gent, i això és un gran mèrit. Treure un primer disc i tenir èxit pot ser fruit d'una moda, d'un moment brillant però frugal. Treure el segon, continuar ampliant el públic i esgotant entrades en poques hores, concert rera concert, a Barcelona i per tota la geografia catalana i no catalana, ja no és casualitat. Que duri i per molts anys!

4 d’octubre de 2011

El Celler dels Joglars, alta cuina de Km0 al Pallars

De vegades passa, i quan passa és un plaer indescriptible. Trobar un oasi de gastronomia d'altíssim nivell al mig del Pirineu, a Montardit de Baix, a tocar de Sort, al Pallars Sobirà, és com un miracle. Un miracle fet realitat per en Joan Luque, un gran cuiner i millor persona, que ens va atendre com a reis al seu restaurant Km 0 i Slow FoodEl Celler dels Joglars.


La celebració que hi vam anar a fer mereixia tastar vàries menges de la seva extensa carta i acompanyar-ho d'uns quants vins de la terra, d'agricultura ecològica. En Joan mira de complir al màxim amb l'objectiu del menjar de proximitat, dels aliments de menys de 100km a la rodona, que no contribueixen a l'escalfament global per culpa d'un excés d'emissions de CO2 pel tranport. I ho aconsegueix produint els seus propis vegetals d'hort, explorant les diferents varietats micològiques de la zona i tractant amb els ramaders i els carnissers més curosos amb la qualitat i el tractament del producte. En surten uns plats senzills i que busquen sobretot l'essència original del sabor del producte.


La carta del restaurant és extensa, i són molts els plats que vam poder tastar, en un menú que ens va dissenyar especialment en Joan, i en destaco uns quants especialment saborosos: el carpaccio de cèrvol amb fruits secs i codonyat, una carn fina que no semblava de caça; la crema de ceps amb profiterols de foie, amb un sabor intens de bosc i de terra; el filet de vedella reposada amb múrgoles i cassis, una carn melosa acompanyada d'una salseta concentrada de bolet (i sobretot sense crema de llet!); el dau de bacallà amb el pil pil de festucs i els tallarins de sèpia, genials; i les postres, amb el mojito de cullera, una combinació de granissat i gelatina amb menta al gust, i després amb el festival de xocolates de diferents textures.

La carta de vins és ben triada, amb una aposta clara pels Costers de Segre i per petits cellers ecològics de diverses D.O. catalanes. Bravo! Ben aconsellats en tot moment, vam poder maridar de forma adequada cada plat i ens va fer descobrir el blanc i el negre de Ónra, de Cellers La Gravera. L'Ónra blanc, una combinació de Sauvignon Blanc, Garnatxa Blanca i Chenin, floral i complexe, amb un color ben pàl.lid; i L'Ónra negre, que barreja Garnatxa, Merlot i Cabernet, un vi persistent en boca. I no només ens va sorprendre amb els vins, sino que ens va sorprendre en els postres amb un Dolç de Mataró que és ben difícil de trobar al mercat i amb una varietat impressionat de ginebres i tòniques per acabar l'àpat amb uns quants combinats de luxe: 209 amb Original, Mombassa amb Fever Tree, Citadelle amb Schweppes Heritage, Tanqueray 10 amb Fever Tree, Martin Miller amb Heritage,... un tast improvisat de gintònics en el qual vam tenir dificultats per triar quin era el millor. I no ho vam aconseguir, ho vam gaudir!

El projecte dels propietaris va més enllà i gestionen també un hotelet rural en el mateix casalot restaurat, L'alcova, que no vam tastar, ens queda pendent per quan hi tornem. No tinc dubte que amb els mateixos estandards de tracte i qualitat, és a dir, excel.lents. Perquè això és el millor, per sobre de tot: la calidesa i la proximitat d'en Joan, que et fa viure un àpat com una experiència dels sentits i un acostament a l'autenticitat dels productes gastronòmics de la terra. Llarga vida als exploradors del sabor genuí dels aliments!!!